S’ha explicat molt sobre el projecte Barça Corporate, l’últim testimoni de la gestió de l’expresident Josep Maria Bartomeu. Aquesta iniciativa és desconeguda per a molts culers, però de tant en tant encara apareix a la premsa. Normalment, cada vegada, llegim i escoltem referències profuses sobre la seva conveniència per a l’entitat. De fet, Carles Tusquets fa uns dies, va tornar a la càrrega amb el projecte, insistint en la desitjabilitat de vendre aquests actius digitals, sense consultar els socis del club. Això, fins i tot després de les eleccions, i amb un president electe.
Aquest blog és per parlar de màrqueting i models de negoci, proposant idees per aplicar al FC Barcelona. Per tant, per comentar per què proposo NO tocar el Barça Corporate, abans explicaré què és aquesta iniciativa i com s’ha gestat. Abans de començar, faig un avançament: Estic 100% en contra de vendre actius del Club a un tercer, ni tan sols una part d’ells. Això, perquè hi ha més oportunitats per aquests negocis que una venda. Aquestes oportunitats les explico aqui en
1. QUÈ ÉS EL PROJECTE BARÇA CORPORATE
Un dia abans de dimitir, Bartomeu va anunciar que el Barça estava buscant ‘un soci’ inversor per operar quatre línies de negoci del club. En aquell moment, es va explicar el motiu: el Club no estava en condicions d’explotar-los pel seu compte. Aquestes línies de negoci són: el Barça Licensing & Marketing (BLM), el comerç al detall de botigues i ecommerce; les Barça Academies, que és el model d’acadèmies que el Barça ha franquiciat arreu del món; el Barça Studios per a la producció de continguts digitals, i el Barça Innovation Hub. Aquests negocis sempre van ser definits des del club, com a “estratègics”. I així, és paradoxal que, perquè arribin al seu potencial, el Club hagi de cedir la seva titularitat.
L’endemà de la presentació del projecte, l’expresident i tota la seva junta directiva van deixar el càrrec. Això es va produir per la insostenible pressió de la moció de censura. Tot i així, es comencen a conèixer els detalls del projecte, a la premsa, dies després. Aqui hi es on es comença a posicionar com “la salvació” de la maltractada economia del club.

2. QUÈ SABEM DEL PROJECTE BARÇA CORPORATE
El passat 28 d’octubre vam conèixer el projecte Barça Corporate mitjçant els altaveus habituals. Els informes de premsa comentaven la intenció del Club de trobar un soci per fer un joint venture. És a dir, signar un acord amb una altra entitat per operar i millorar un negoci. No obstant això, una joint venture no es planteja transferir parts de la propietat d’un negoci.
Al desembre de 2020 i quan encara estàvem esperant la convocatòria d’eleccions, ja en sabíem molts més detalls. En primer lloc, ens vam assabentar que el Club proposava vendre el 49% dels actius del projecte Barça Corporate. Vull dir, no hi havia joint venture, sinó que n’era una venda.
D’una altra banda, vam saber que aquesta iniciativa no s’havia aturat amb la dimissió de la junta. El president de la Comissió Gestora, Carles Tusquets, continuava amb el ‘cronograma’ del projecte com si no hagués passat res. Això va cridar l’atenció, en un moment en què hi hauria d’estar treballant en el calendari electoral. Així, Tusquets va continuar buscant inversors per al projecte Barça Corporate, i ja comptava amb algunes ofertes.
Una altra qüestió que vam conèixer en aquest temps va ser el paper de Goldman Sachs en el projecte. Sobre això, Oriol Tomas, exvicepresident comercial, va comentar: “Goldman Sachs presenta el projecte a diverses empreses, parla amb elles i, si hi ha interès, ens les presenta. I quan es produeixi la seleció per la subasta final, i hi hagi un soci electe, estarà a disposició del nou president i de la nova junta per validar el projecte”.. Queda per veure com seria compensada aquesta valuosa col·laboració.
En aquest punt cal retrocedir uns anys enrere. Així podrem entendre els esdeveniments relacionats amb l’adquisició de deute amb entitats no bancàries. El 2018 i 2019 el Club emet bons, pels quals fa servir com a garantia diversos actius del club, entre ells la empresa BLM:

3. L’INICI DE LA RELACIÓ GOLDMAN SACHS – BARÇA
Tornem a l’octubre del 2020, quan Bartomeu lluitava per mantenir-se en el poder. En aquests dies el nom Goldman Sachs comença a aparèixer en diverses informacions. Així, ens vam assabentar que la directiva dimitida havia tancat acords de finançament amb aquesta entitat per 815 milions d’euros pel Espai Barca.
Aquest acord havia de ser ratificat per l’Assemblea de Compromissaris, que no es va convocar el 2020. No obstant això, es va saber que el Barça ja havia gastat 109 milions d’euros d’aquest préstec, sense ser ratificat. D’una altra banda, es van conèixer les demandes de Goldman Sachs per participar en aquesta operació. L’amortització del préstec seria a partir dels nous ingressos generats per l’Espai Barca. També se sabia que, si el club no arribava a la xifra de 50 milions d’euros d’ingressos anuals, Goldman Sachs tindria dret a nomenar un interventor, amb poder de decisió dins del Club. Per si fos poc, els ingressos pels drets de nomenclatura de l’estadi també es comprometien per a Goldman Sachs.
Plantejo tota aquesta història per fer una pregunta. Goldman Sachs només està “ajudant” el Barça en la recerca d’un inversor per al Barça Corporate?
4. L’ETERNA TRANSICIÓ DE CARLES TUSQUETS
No podem oblidar el paper de Carles Tusquets en aquesta història. No podem oblidar el paper de Carles Tusquets en aquesta història. L’expresident de la Comissió Gestora va fixar les eleccions al límit del termini permès pels estatuts del club: el 24 de gener de 2021. Aquesta data es va ajornar al 7 de març, a causa de la seva negativa a trobar solucions per descentralitzar la votació. Com explica Roger Vintón en aquest article, és difícil no imaginar un vincle entre aquest calendari, i la ‘cursa’ per trobar un inversor per al Barça Corporate.
Aquí és on les coses es compliquen. Al gener de 2021 es van publicar els resultats financers de l’exercici 2019/2020. En elles, es constata que el Gerent ha sumat 100MM€ de la venda del Barça Corporate, al pressupost de 2020/21. Això s’observa comparant l’avanç del pressupost 2020/21, publicat a l’octubre, amb el final. En l’apartat d’ingressos comercials, es destaca “el valor dels diferents actius digitals que el Club ha creat i fer crèixer els darrers anys”. Així, la venda del Barça Corporate es presenta com una manera de compensar la caiguda d’ingressos d’aquest exercici.

Tot el que he explicat indica clarament que mai hi va haver voluntat de Tusquets d’esperar per la ratificació d’aquest projecte a l’Assemblea de Compromissaris. Aquesta és una altra raó important per rebutjar-lo, tot i que les més importants en són les tècniques.
5. LES ÚLTIMES NOVETAS DEL PROJECTE BARÇA CORPORATE
Al març, Carles Tusquets reprèn la seva ofensiva per posicionar aquest projecte com el ‘salvador’ de la greu situació econòmica del Barça. Situació que, no ho oblidem, ell va ajudar a generar, amb la seva passivitat com a president de la Comissió Econòmica des del 2015. Així, al mes de març vam saber que hi havia ofertes d’entre 250M i 300M euros pel 49% del projecte.
Tusquets, molt sovint, recorda que posa aquestes ofertes a disposició de la nova directiva. També comenta que els acords es poden tancar en setmanes. Tot això, continuant les seves pràctiques d’oblidar la ratificació per par de l’Assemblea de Compromissaris.
Arribats a aquest punt, hi ha moltes preguntes, i poques certeses. La principal, per a mi, és saber per què Tusquets insisteix tant en aquest projecte. Recordem que la seva ha de ser decidida pels socis i sòcies del club. Aquest personatge busca desvincular-se de la nefasta gestió econòmica dels últims anys, després de no intervenir per aturar-la? O esta utilitzant propietat del club, per alliberar-se de la culpa dels més de 1.200 milions de deute que acumula l’entitat? És només l’ego per adjudicar-se aquesta operació, o hi ha alguna cose més al darrere?
Al març, i fins i tot amb una nova administració al club , des de diversos mitjans de comunicació, continuen insistint que el projecte Barça Corporate és la clau per reduir el deute del club. L’anàlisi de la seva conveniència per al futur de l’entitat, encara brillen per la seva absència.
Encara queda més per saber sobre el projecte. Des d’aqui, espero que el que es continuï dient, només sigui l’últim que es senti de la pitjor administració de la història del Barça.
